FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embrutar, especialment amb una substància pastosa, viscosa, amb un tint. Els tonedors d'ovelles s'empastifen amb la suarda. En caure a terra, el pa i la carn rostida s'empastifaren. Ficar-se en algun assumpte tèrbol i sortir-ne malparat. No s'han empastifat amb els negocis que els altres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que assessora. Persona que pel seu coneixement especial d'un assumpte o d'una matèria és encarregada de donar consell, d'il·lustrar, d'assistir a altri en una tasca, una empresa o una decisió. Lletrat a qui, pel seu càrrec, pertany d'il·lustrar, amb el seu dictamen, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
abordà la nau enemiga. Les dues naus s'abordaren. Arribar a un ribatge. Abordàrem a Tarragona. Abordar en una illa. Abordàrem a les sis. Emprendre (un afer, un assumpte, una conversa). Escometre (algú). Em va abordar quan sortia de casa i em va demanar diners. En med., practicar una via d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, regular, (un assumpte) de comú acord amb algú. Arranjar un negoci. Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc. Jo no sé com es va arranjar per escapar-se de pagar la indemnització que li exigien. Noi, jo et deixo: ja t [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
parer o diversa opinió, bescanviar arguments sobre una qüestió, un assumpte. Vaig discutir amb ell sobre política. Discutírem de cinema. Els vaig trobar discutint acaloradament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, tocar lleugerament, (un assumpte, una matèria) en una conversa, un discurs, etc. La professora només ha apuntat les idees principals. Anar dictant baix a algú (allò que ha de dir) quan la memòria li manca, quan no ho sap bé, etc. L'apuntador, dictar en veu baixa (el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de passar més o menys ràpidament d'un estat a un altre, d'un assumpte, idea, etc., a un altre. Una transició sobtada del fred a la calor. Passar del fred a la calor sense transició. Fer una transició. Terrenys de transició. Procés polític no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camisa o carpeta que conté els documents que fan referència a un afer o a una persona determinats. Expedient, conjunt de documents sobre un mateix assumpte. dossier de premsa Recull de les informacions aparegudes a la premsa sobre un tema. dossier de premsa Fullet que conté una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situació designada per aquest. Aspecte imperfectiu, perfectiu, perfet. aspecte lèxic Modalitat de l'acció. Situació dels planetes respecte a la Terra i al Sol. en aquest aspecte Sobre aquest punt, amb relació a aquest assumpte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té poder per a decidir un assumpte en litigi, especialment persona designada a aquest fi per un tribunal o per les parts en litigi. Persona encarregada de dirigir una competició i d'interpretar i fer complir el reglament. Definidor, que dona la pauta, que dicta la llei en [...]
